Línies educatives

playing child childhood toyMirades no se segueix una línia educativa en concret, sinó que en base a la diversitat i individualitat de cada infant, es prenen i utilitzen, de cada pedagogia, aquells recursos, eines, premisses i orientacions que millor s’adaptin al ritme i desenvolupament de l’infant. A més a més, és possible que durant un temps, l’infant necessiti un tipus de pedagogia i més endavant un altre, doncs els infants no són caixes tancades, sinó petits éssers vius en ple creixement i desenvolupament a tots nivells.

Per aquest motiu, a Mirades ens agrada tenir present les aportacions de la Rebeca Wild (Educació Lliure), Elionor Goldschmied, Maria Montessori, l’Educació Viva, Emi Pikler, Loris Malaguzzi (Reggio Emilia), Rudolf Steiner (Waldorf) i d’altres. Alhora, sempre que així és possible, s’assisteixen a tallers, xerrades, cursos i altres activitats per anar fent reciclatge i formació continua tant sobre pedagogies com altres temes relacionats amb l’atenció i criança dels infants.

Tanmateix tindrem molt present la importància de la participació i col.laboració de les famílies en aquest projecte, sense elles no tindria cap sentit. L’infant ha de percebre que hi ha una coherència entre la seva vida familiar i el dia-dia a l’escoleta Mirades. Per aquest motiu s’intentarà, dins la mesura possible, que les famílies puguin ser copartícips de la vida a Mirades a través d’activitats i propostes familiars que permetin la triangulació infant-família-mare de dia i alhora sentin “més seu” l’espai Mirades.

A continuació s’exposa una breu informació sobre les principals línies educatives que anteriorment s’han anomenat.

EDUCACIÓ LLIURE
Fundada per Rebeca Wild, pedagoga alemanya (1939), i els seu marit Mauricio Wild, té com a principis bàsics les relacions humanes des d’una mirada amorosa i sistèmica, l’autonomia i l’autoregulació dels infants, l’aprenentatge vivencial i actiu, i la focalització en el desenvolupament de la percepció i l’educació emocional.
El currículum es genera en l’acció. Allò que aprenem és allò que esdevé viu a cada moment per a una persona i un grup.

GOLDSCHMIED
La seva fundadora, Elinor Goldschmied, mestra i psiquiatra anglesa (1910-2009), tenia molt present la importància del respecte cap al moment maduratiu i evolutiu del nen, on l’adult només és un observador, una presència que no interfereix en l’acció del nen: és aquest qui actua des de la seva íntima voluntat i construeix lliurement el seu aprenentatge. Elinor va crear la panera dels tresors i el joc heurístic.

MONTESSORI
Maria Montessori, mestra i pedagoga italiana (1870-1952), apostava per que la mestra fos una observadora en l’activitat de l’aula, seguint la línia de Goldschmied. Així, l’alumne és un participant actiu en el procés ensenyament aprenentatge, i l’ensenyament s’adapta a cada estil d’aprenentatge segons l’alumne. L’ambient i el mètode Montessori encoratgen l’autodisciplina interna, els nens són motivats a ensenyar, col·laborar i ajudar-se mútuament, i l’aprenentatge és reforçat internament a través de la repetició d’una activitat i la sensació d’èxit. Aquesta línia educativa utilitza un material educatiu multisensorial per a l’exploració física.

PIKLER
Emmi Pikler, pediatra hongaresa (1902-1984), donava el principal valor educatiu a l’autonomia personal de l’infant, a través del desenvolupament lliure de la motricitat, el joc i l’activitat autònoma. La relació afectiva també és un aspecte bàsic del mètode, a través de l’atenció a les necessitat bàsiques fisiològiques. L’estabilitat i continuïtat de l’atenció a l’infant, a través de l’educadora referent, és un valor a tenir en compte, així com el fet de fer conscient l’infant de sí mateix i del seu entorn, a través del respecte i de la promoció de la iniciativa en la vida quotidiana.

REGGIO EMILIA
El seu fundador, Loris Malaguzzi, mestre i pedagog italià (1920-1994), creia que l’espai educatiu havia de ser amable, actiu, habitable, documentat i comunicat, un lloc d’investigació, d’aprenentatge i de reflexió on famílies, infants i educadors s’hi trobessin a gust i com a casa. Per a ell, és important que l’infant sigui co-constructor del coneixement, de la identitat i de la cultura del món viu que l’envolta. L’educació a les escoles Reggio Emilia es desenvolupa amb un aprenentatge cooperatiu entre iguals i entre infants i adults, partint de les habilitats i de les capacitats inherents de cadascú.

WALDORF
Rudolf Steiner, filòsof austríac (1861-1925), va ser el creador d’aquest corrent educatiu. En destaca la mirada antroposòfica de l’home, que desenvolupa una estructura de respecte pels cicles de la vida, les seves intencions, i característiques. Waldorf aprofundeix en les relacions i en els vincles humans, donant-los la importància que es mereixen, i transforma l’educació tradicional en una estructura viva. Segons aquesta metodologia, l’educació ha de respectar i donar suport al desenvolupament fisiològic, psíquic i espiritual del nen. Per aconseguir un bon desenvolupament intel·lectual ha d’existir una base emocional sòlida. Els nens han de ser nens, això implica que han d’aprendre jugant, amb el moviment, l’acció i l’experiència pròpia. Desenvolupa una metodologia que proposa que cada individu pugui trobar la seva essència a través de l’art, la creativitat i el moviment.

 

cropped-connections-index-copia.jpg